tag:blogger.com,1999:blog-75033303059751601622024-03-05T05:26:30.763+01:00LAVANDAun viatge a la ProvençaVictòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-82774501757026704942008-09-01T16:53:00.004+02:002008-09-01T17:14:56.624+02:00Video recol.leccio i destilacio lavandaUn bonic video de la Provença, amb destileria de lavanda inclosa<br /><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=kYrEpT_WC4g&NR=1">http://www.youtube.com/watch?v=kYrEpT_WC4g&NR=1</a>Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-75266202250098021532008-08-28T21:58:00.004+02:002008-08-31T16:31:42.840+02:00Fotos lavandaColors de la lavanda<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOL__xSan4b8o8oP_tbyfsvNFCjlRONJtpg8wQvH-dLCt-yy7Q9zEbY9_wpQjY3QiCeudX2_UfrCWKlNNTdbTgU6Y3AAtht6agQ6OQ6LsOcIdXA-mdzZpZ4OW8oeTycYoq3H0ga9shcDY/s1600-h/CIMG0041.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239661737231873026" style="WIDTH: 87px; CURSOR: hand; HEIGHT: 117px" height="137" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOL__xSan4b8o8oP_tbyfsvNFCjlRONJtpg8wQvH-dLCt-yy7Q9zEbY9_wpQjY3QiCeudX2_UfrCWKlNNTdbTgU6Y3AAtht6agQ6OQ6LsOcIdXA-mdzZpZ4OW8oeTycYoq3H0ga9shcDY/s200/CIMG0041.JPG" width="79" border="0" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfg9Xnw6rVLDriazx2tIVoFaWLk3Sq0eAJm8k1pxJFrxd3bhbdooY1FDB3f1lQgzHtNWNvzrpOhDM1D-lZWf5L0w5VpTZgJdacXp0j0Hbcz6FaM_Cc7BtkqCyEJAstW0YUcjm_R6Oxj-w/s1600-h/CIMG0043.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239661745208363522" style="WIDTH: 87px; CURSOR: hand; HEIGHT: 117px" height="120" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfg9Xnw6rVLDriazx2tIVoFaWLk3Sq0eAJm8k1pxJFrxd3bhbdooY1FDB3f1lQgzHtNWNvzrpOhDM1D-lZWf5L0w5VpTZgJdacXp0j0Hbcz6FaM_Cc7BtkqCyEJAstW0YUcjm_R6Oxj-w/s200/CIMG0043.JPG" width="146" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA_qH-Iu_qcJFhK-ahDN8GWxHy7I-uyFI8y77uBD4vgT0_t4KU5IXDHZ6UEW_OziFM6AUYienykm5Wvr12q19Pl_isvN0x79YIQ4g_HMwMRzHaTCxhR-xWFTw1sFmmipDvK6oPt0v3eAw/s1600-h/CIMG0044.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239661751408837682" style="WIDTH: 79px; CURSOR: hand; HEIGHT: 117px" height="120" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA_qH-Iu_qcJFhK-ahDN8GWxHy7I-uyFI8y77uBD4vgT0_t4KU5IXDHZ6UEW_OziFM6AUYienykm5Wvr12q19Pl_isvN0x79YIQ4g_HMwMRzHaTCxhR-xWFTw1sFmmipDvK6oPt0v3eAw/s200/CIMG0044.JPG" width="146" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXiIecqCNfSsuAVMpA8BjGkLOf37aQT_vDNjUKp2AiPz6dh-mEfNuOOKmnu8nYfCm5B6yyVo_RNw387mL_egzFz4qJv1lvUbhYlp4a9_tOxiRY0lFoGy4hzWpkpAopB0PmQHNK8rruoTY/s1600-h/CIMG0045.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239661756867484146" style="WIDTH: 91px; CURSOR: hand; HEIGHT: 116px" height="144" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXiIecqCNfSsuAVMpA8BjGkLOf37aQT_vDNjUKp2AiPz6dh-mEfNuOOKmnu8nYfCm5B6yyVo_RNw387mL_egzFz4qJv1lvUbhYlp4a9_tOxiRY0lFoGy4hzWpkpAopB0PmQHNK8rruoTY/s200/CIMG0045.JPG" width="129" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><div></div>Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-27563161354590188142008-08-20T19:41:00.001+02:002008-08-20T19:43:21.830+02:00Receptes provençalsSi mireu a la banda esquerra trobareu receptes provençals.<br />Si algú les prova ja ens dirà com li han sortitVictòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-4504091027973234662008-08-20T17:09:00.007+02:002008-08-21T12:57:17.345+02:00Fotos de la Maria Rosa<div align="center">Us penjo les de la Maria Rosa. Cliqueu al títol.<br /><br />Acabeu de gaudir del que queda d estiu<br /><br />Una abraçadaaaaaaaaa!!!!<br /><br />Victòria</div>Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-49900629128487836462008-08-19T11:22:00.002+02:002008-08-19T11:27:40.665+02:00hola de nouHola sóc l'àngels, i em fa ilu pertanyer al bloc de la lavanda.<br />El passat mes de juliol ens varem veure amb l'Agnes que varen venir a dinar al Palau Lo Mirador amb uns amics i ens reafirmarem amb lob e que ens ho haviem passat a la Porvença.<br /><br />Vaig portar amb molt il.lusió una plantera de lavanda de les que no es fan aqui (no se quina especialitat era) la vaig plantar pero amb aaquesta calor esta mig morta, jo crec que ja esta morta. Em sap greu perque la flor era molt maca.<br />Vaig tornar carregadñissima de lavanda al cotxe, portava kilos i kilos de lavanda que m'he dedicat a regalar entre les amigues. Ha estat molt agradable. tothom l'ha rebut amb alegria.<br /><br />Be, jo em vaig oblidar la maquina de fer foots,. Aixi que demano svp que m'nevieu footgrafies.<br /><br />Cuideu-se molt, les que esteu de vacances i les que estem trebllant. Fins aviat..<br /><br />Àngelsangelshttp://www.blogger.com/profile/02557141511525948009noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-58568556454826365392008-08-18T23:38:00.008+02:002008-08-19T00:30:27.696+02:00Descripció, tipologia i cultiu<strong>Espígol i lavanda</strong>
<br />Lavandula latifolia Med.
<br />Lavandula angustifolia Miller
<br />Labiades
<br />
<br /><strong>DESCRIPCIÓ BOTÀNICA</strong>
<br />
<br />L’espígol i la lavanda són les dues espècies del gènere Lavandula més interessants per
<br />ser cultivades. Totes dues espècies són plantes melíferes i formen mates llenyoses
<br />perennes. Les tiges florals acaben en una o més espigues que contenen flors de tons
<br />violacis més o menys intensos i desprenen una olor agradable. Tenen un sistema
<br />radicular que es descalça molt fàcilment, format per una arrel pivotant i arrels laterals
<br />secundàries. Es poden diferenciar per les següents característiques:
<br />
<br />- Lavandula latifolia Med. (espígol, espígol mascle; “aspic” a França). Forma una mata
<br />més alta que la lavanda i de color més grisenc. Les fulles es situen principalment a la
<br />base de la planta, encara que a les tiges florals també n’hi poden haver. Són més
<br />amples que les fulles de la lavanda i són d’un color més grisenc. Les tiges florals poden
<br />arribar fins als 50 cm d’alçada, normalment ramificades (formant una mena de trident)
<br />i poden tenir fins a tres espigues cada una. Les flors són petites (8-10 mm) i de color lila
<br />pàl·lid. Floreix entre juliol i setembre. És interessant cultivar espígol perquè la seva
<br />essència conté alcanfor, component que gairebé és inexistent en l’oli essencial de
<br />lavanda.
<br />
<br />- Lavandula angustifolia Miller (lavanda, lavanda vera, lavanda fina, espígol femella).
<br />Forma una mata més petita i té un color més intens que l’espígol. Les fulles es disposen
<br />tant a la base de la planta com a les tiges florals. Les fulles són estretes i allargades, de
<br />color grisenc quan són joves i verdes quan són adultes. Les tiges florals poden arribar als
<br />30 cm d’alçada i normalment no són ramificades, de manera que hi ha només una
<br />espiga per cada tija. Les flors són una mica més grans que en l’espígol (10-12 mm) i de
<br />color blau o violeta intens. Floreix entre juliol i agost.
<br />
<br />
<br /><strong>ORIGEN I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA</strong>
<br />
<br />Les dues espècies del gènere Lavandula s’estenen per tota la regió mediterrània, d’on
<br />són originàries.
<br />Als Països Catalans és més comú trobar espígol (Lavandula latifolia Med.) que lavanda
<br />(Lavandula angustifolia Miller). L’espígol creix a les zones baixes de tot el territori, entre
<br />els 0 i els 1400 (1600) m d’altitud. En canvi, la lavanda es pot trobar a les zones més
<br />altes, entre els 600 i 1700 (2000) m d’altitud, de manera que es força comuna als
<br />Prepirineus centrals (Baixa Ribagorça, Montsec, Alt Urgell) i als Pirineus orientals (Alt
<br />Solsonès, Alt Berguedà).
<br />A la zona de contacte entre les àrees de distribució de l’espígol i la lavanda es pot
<br />trobar un híbrid espontani d’aquestes dues espècies, l’anomenat lavandin (Lavandula
<br />angustifolia x latifolia), que també és cultivat i és més vigorós i productiu que l’espígol i
<br />la lavanda.
<br />
<br /><strong>HÀBITAT</strong>
<br /><strong>
<br /></strong>Tant l’espígol com la lavanda i el lavandin són espècies poc exigents en nutrients. El
<br />seu hàbitat natural són els terrenys pedregosos i amb poca matèria orgànica. La
<br />lavanda es troba sempre en zones molt calcàries, mentre que l’espígol i el lavandin
<br />poden créixer en terrenys amb una certa quantitat d’elements àcids.
<br />Totes tres espècies són xeròfiles, és a dir, estan adaptades a ambients secs i suporten
<br />bé la sequera. La precipitació anual mínima que necessiten és de 300 mm.
<br />Tot i que suporten bé les baixes temperatures (la lavanda resisteix fins als –9 ºC; l’espígol
<br />és menys resistent), les plantacions es situen sempre en zones on no s’hi acumula el
<br />fred. Les parcel·les han de tenir una orientació sud o sud-est, ja que la llum és un factor
<br />clau en el desenvolupament de les plantes.
<br />Els vents secs, sempre que no siguin molt forts, afavoreixen la qualitat de l’essència, ja
<br />que fan evaporar uns components volàtils anomenats terpens que no són desitjats a
<br />nivell comercial.
<br /></strong>
<br /><strong>PART UTILITZADA</strong>
<br /><strong>
<br /></strong>Les espigues florides constitueixen la part utilitzada de l’espígol, la lavanda i el lavandin.
<br />La major part de la producció de lavanda, lavandin i espígol es destina a l’obtenció
<br />d’oli essencial.
<br />La producció també es destina a fer rams secs que s’utilitzen per aromatitzar armaris
<br />(bouquets) o com a ornamentals. A partir de les espigues seques es poden obtenir les
<br />flors (en realitat són els calzes), que es formen part de barreges de te o tisanes.
<br />Un altre tipus de producte són els concrets i els absoluts.
<br /></strong>
<br /><strong>TÈCNIQUES DE CULTIU</strong>
<br />
<br />Varietats
<br />Les varietats (clons) més importants que es poden trobar al mercat són:
<br />- Lavanda (Lavandula angustifolia Miller): Barrème, Fritz, Luna, Maillette,
<br />Matheronne, Sault, Vesubie (per destil·lar) i Frisée, Grosse-Bleue, Feumorte, Clos
<br />de Bouvier, Super-Bleue (per flor seca)
<br />- Espígol (Lavandula latifolia Med.): Alba
<br />- Lavandin (Lavandula angustifolia x latifolia): Abrial, Grosso (és el més cultivat a
<br />França), Super, Sumian.
<br />Multiplicació
<br />L’espígol i la lavanda es poden multiplicar per llavors o per esqueixos. El lavandin
<br />només es pot multiplicar per esqueixos, ja que en ser un híbrid, és una planta estèril i no
<br />fa llavors.
<br />1. Llavors
<br />En general les llavors germinen força malament si no es fa un tractament previ a la
<br />sembra. Aquests tractaments consisteixen en fer una estratificació en fred i humitat (a 5
<br />ºC durant dos o tres mesos) o bé submergir les llavors en una solució d’aigua
<br />oxigenada al 30 % durant 24 hores, rentar-les i assecar-les a 40 ºC durant 2 hores.
<br />Pes de 1000 llavors
<br />Espígol (Lavandula latifolia Med.)
<br />0.8 -1.2 g
<br />Lavanda (Lavandula angustifolia Miller)
<br />0.8 – 1.3 g
<br />2. Esqueixos
<br />Per fer els esqueixos es tallen els brots de fusta verda (de l’any) de plantes adultes (3-4
<br />anys) sanes i vigoroses. Els esqueixos han de tenir uns 10-15 cm de llargada i 1 o 2
<br />ramificacions.
<br />Es poden collir en diferents moments:
<br />- A principis d’hivern, per plantar-los al viver a finals d’hivern o a principis de
<br />primavera. Per conservar els esqueixos fins que es plantin en viver, es pot fer
<br />servir una cambra de fred o bé enterrar-los en sorra humida (regant cada 10-15
<br />dies).
<br />- A finals d’hivern. En aquest cas, cal plantar en viver immediatament després de
<br />collir-los.
<br />- A l’estiu (cap a l’agost o setembre), després de fer la collita de les tiges florals,
<br />ja que en aquest moment es produeix una parada transitòria de la saba de les
<br />plantes. S’han de plantar el més aviat possible al viver, regant suficientment. En
<br />aquestes condicions, l’arrelament és força ràpid, ja que la temperatura del sòl i
<br />de l’ambient és més elevada.
<br />Durada del cultiu i rotacions
<br />Quan es planta per primer cop en un terreny, la lavanda pot durar fins a 20 anys i
<br />l’espígol i el lavandin, fins a 15. No obstant, quan es fa una nova plantació en un
<br />terreny on ja s’hi havia cultivat alguna de les tres espècies, la vida de la plantació es
<br />redueix aproximadament a la meitat.
<br />Això es deu a l’esgotament del terreny de cultiu, que provoca un debilitament de les
<br />plantes i una major susceptibilitat a l’atac de plagues i malalties. Per evitar-ho, convé
<br />fer rotacions de cultiu per tal de renovar i enriquir el sòl.
<br />Es poden practicar diversos tipus de rotació segons el sistema de cultiu:
<br />- Lavanda, espígol o lavandin com a cultiu principal
<br />Un cop s’ha arrencat el cultiu de lavanda, espígol o lavandin, es deixa reposar
<br />la terra durant un cert temps, fent cultius de transició per tal que el terreny es
<br />reconstitueixi. Després d’aquest període, es torna a replantar. Existeixen diverses
<br />opcions:
<br />* Un any de guaret i un any de trepadella.
<br />* Un any de guaret, llaurant la terra.
<br />* Un o dos anys de civada.
<br />* Dos anys de trepadella, trèvol o grama.
<br />* Un, dos o tres anys de lleguminoses.
<br />
<br />- Lavanda, espígol o lavandin integrats dins del sistema de cultiu (no són els
<br />cultius principals)
<br />En aquest cas, els farratges (trepadella, trèvol) i els cereals (civada, blat, ordi)
<br />es cultiven gairebé durant tant temps com les lavandes. Normalment no es fa
<br />la replantació fins després de 5 o 6 anys d’haver arrencat.
<br />Preparació del terreny
<br />Uns mesos abans de plantar cal treballar el sòl en profunditat (50 cm) i aportar entre
<br />30-40 t/ha de fems compostat. Abans de plantar, cal passar el cultivador per tal de
<br />deixar el terreny en condicions òptimes per les plantes.
<br />Establiment del cultiu
<br />La plantació es pot fer de forma manual o a màquina. En cas de fer-ho manualment,
<br />un grup de tres persones pot arribar a plantar entre 2500 i 3000 plantes en 8 hores. Si es
<br />fa amb una plantadora de dos cossos, el rendiment de treball és de 3 hores/ha.
<br />Es pot plantar a principis de primavera (març) o bé a la tardor (octubre-novembre),
<br />sempre que el terreny tingui saó. En zones on els hiverns siguin molt rigorosos és
<br />preferible plantar a la primavera per tal que les plantes puguin suportar millor el fred.
<br />Les densitats de plantació usuals varien entre les 7500 i les 12000 plantes/ha, en funció
<br />de les característiques del sòl i del règim de pluges. La separació entre files sol ser de
<br />1.6 m, per tal de permetre la mecanització del cultiu. Dins de les files, la distància entre
<br />plantes és de 0.7-0.5 m. En zones on es puguin donar regs de suport la densitat de
<br />plantació pot augmentar fins a unes 18000 plantes/ha (marc de 0.8 m entre files x 0.7 m
<br />dins la fila).
<br />Manteniment del cultiu
<br />1. Reg
<br />Les espècies que es tracten se solen cultivar en condicions de secà, ja que els seus
<br />requeriments hídrics mínims són força baixos (300 mm/any). No obstant, la producció
<br />augmenta si es fan regs puntuals de suport.
<br />En zones on la precipitació sigui molt alta (fins a 1000 mm/any), cal evitar que les
<br />parcel·les s’entollin, ja que les lavandes són molt sensibles a l’asfixia radicular.
<br />2. Fertilització
<br />Les lavandes són cultius poc exigents en nutrients, ja que de forma natural creixen en
<br />terrenys pobres. Per aquesta raó, la fertilització anual ha de ser equilibrada i mai en
<br />dosis molt elevades. A més, cal tenir sempre en compte el resultat de l’anàlisi de sòl.
<br />Un estudi dut a terme a Granada conclou que l’adobat més adient pel cultiu d’espígol
<br />i lavanda en condicions de forta sequera és el següent:
<br />- 45 UF/ha de nitrogen
<br />- 30 UF/ha de fòsfor
<br />- 70 UF/ha de potassi
<br />El nitrogen s’ha d’aplicar a la primavera, quan les plantes inicien el període vegetatiu.
<br />Sembla ser que durant els dos primers anys de cultiu no cal fer cap aport de nitrogen,
<br />ja que el sòl conté suficient nitrogen per les plantes. El fòsfor i el potassi s’han d’aplicar
<br />a la tardor, per tal que amb les pluges puguin ser arrossegats fins a la zona on hi ha les
<br />arrels.
<br />3. Control de males herbes
<br />Els problemes més greus de males herbes en el cultiu de lavandes es donen durant els
<br />primers anys.
<br />Per reduir el problema de les males herbes cal fer una o dues falses sembres abans
<br />d’establir la plantació. Les falses sembres són indispensables en cas de fer cultiu
<br />ecològic.
<br />En cultiu ecològic, durant el primer any cal fer un control mecànic entre files i manual
<br />dins la fila, tants cops com sigui necessari i intentant treure les males herbes quan es
<br />troben en estadi de plàntula o de 2 fulles. La resta d’anys es pot reduir el nombre de
<br />passades, tant dins la fila com entre files. Cal anar amb compte de no tocar massa les
<br />plantes, ja que les lavandes es descalcen molt fàcilment.
<br />En condicions de cultiu convencional es recomana fer un control combinat: mecànic
<br />entre files i aplicacions dirigides d’herbicida dins de la fila. Alguns dels herbicides que
<br />es fan servir a França són:
<br />
<br /><strong>PRIMER ANY DE CULTIU (DES DE PLANTACIÓ A LA PRIMERA COLLITA)</strong>
<br />
<br />Plantacions establertes a partir d’esqueixos llenyosos
<br />Matèria
<br />activa
<br />Productes
<br />comercials
<br />Dosi/ha
<br />(2)
<br />Observacions
<br />Bromacil Hyvar X 1 kg Herbicida residual que s’absorbeix per les arrels i
<br />amb certa activitat per contacte. És molt permanent
<br />al sòl. No es pot aplicar en sòls molt arenosos o amb
<br />un contingut en matèria orgànica inferior a l’1 %.
<br />Diclobenil Surfassol G (1) 8-12 kg Herbicida residual, molt volàtil i poc soluble en aigua
<br />(es mou poc al sòl). Té una permanència al sòl
<br />d’entre 3 i 12 mesos, en funció de la dosi aplicada.
<br />S’aplica en pre-emergència de les males herbes.
<br />Hexazinona Velpar 0.3-0.5
<br />kg
<br />Actua sobre males herbes anuals i perennes, tant
<br />herbàcies com llenyoses. Normalment es fa servir per
<br />plantacions i vivers forestals. Convé regar després de
<br />fer l’aplicació. No es pot aplicar en sòls arenosos
<br />amb menys del 2 % de matèria orgànica ni en sòls
<br />llimosos amb menys de l’1 %.
<br />Plantacions establertes a partir d’esqueixos herbacis
<br />Isoxaben Cent 7 (1) 1 l Herbicida efectiu pel control de males herbes de
<br />fulla ampla. Es fa servir abans que neixin les males
<br />herbes o quan tenen menys de 4 fulles. S’ha
<br />d’incorporar al sòl després d’aplicar.
<br />Prometrina Gesagard 50 FW
<br />Prometrex 50 SC
<br />Sadicrom
<br />2 kg Herbicida d’acció residual i per contacte. Actua
<br />sobre males herbes de fulla ampla i algunes de fulla
<br />estreta. S’aplica en pre-emergència de les males
<br />herbes o quan tenen un màxim de 4 fulles.
<br />(1): producte comercial a França. No es coneix la concentració de matèria activa.
<br />(2): dosi de producte comercial.
<br />
<br /><strong>A PARTIR DEL SEGON ANY</strong>
<br /><strong>
<br /></strong>Matèria activa Productes comercials Dosi/ha (2)
<br />Bromacil Hyvar X 1.3 kg
<br />Diclobenil Surfassol G (1) 15-20 kg
<br />Hexazinona Velpar 0.3-0.5 kg
<br />Hexazinona + bromacil Velpar + Hyvar X 0.4 kg + 1 kg
<br /></strong>
<br />(1):producte comercial a França. No es coneix la concentració de matèria activa.
<br />(2): dosi de producte comercial.
<br />
<br /><em>NOTA</em>: no es recomana l’ús d’herbicides en plantes aromàtiques i medicinals. La
<br />responsabilitat de la seva aplicació recau totalment en l’aplicador. Les matèries
<br />actives esmentades no estan registrades en cap espècie del gènere Lavandula. Es
<br />recomana realitzar una prova prèvia abans d’aplicar el producte en tota la plantació,
<br />emprant diferents dosis de producte comercial.
<br />4. Malalties i plagues
<br />Malalties provocades per fongs
<br />- Podridures d’arrel (Armillaria mellea, Septoria lavandulae, Phoma lavandulae).
<br />Per evitar que apareguin i es propaguin per la parcel·la, cal assegurar un bon
<br />drenatge del terreny i evitar que s’entolli, i eliminar i cremar totes les plantes
<br />que estiguin afectades.
<br />Plagues
<br />- Larva del cecidòmid Thomasiniana lavandulae. Provoquen la necrosi,
<br />dessecament i mort dels brots. S’amaguen a l’escorça dels brots de les plantes,
<br />cosa que fa molt difícil el seu control. La manera més eficaç de controlar
<br />aquesta plaga és lluitar contra els adults, que són una mena de mosques molt
<br />petites (uns 2 mm) que surten de terra a principis de primavera. L’adult no
<br />causa danys a les plantes.
<br />- Larves de Sophronia humerella, que es mengen els brots joves a la primavera.
<br />- Un escarabat (Melighetes subfunatus), que es menja els òrgans reproductors de
<br />les flors i pot destruir totalment les espigues florides.
<br />- Erugues de papallones nocturnes, que es mengen tant les fulles com les flors.
<br />- Pugons, llagostes, cotxinilles.
<br />Decaïment de les plantes (“dépérissement” en francès)
<br />Aquesta malaltia apareix en zones que han estat cultivades de forma continuada amb
<br />lavandes durant molts anys. Afecta sobretot al lavandin i pot provocar la mort de
<br />plantacions senceres. Hi ha diverses causes que poden provocar aquest decaïment:
<br />- Establiment de plantacions a partir d’esqueix. Provoca un empobriment de
<br />l’espècie, de manera que les plantes es tornen més sensibles a l’atac de
<br />plagues i malalties.
<br />- Pràctiques culturals massa intensives: no fer cap mena de rotació de cultius
<br />comporta un empobriment del sòl, i forçar massa l’adobat implica que les
<br />plantes tinguin molta més part aèria que arrels, de manera que aquestes arrels
<br />no poden mantenir tota la mata verda.
<br />- Micoplasmes. Sembla ser que un dels responsables del decaïment és un tipus
<br />de microorganisme que s’anomena micoplasma i provoca un esgrogueïment
<br />de les plantes. Es transmet a través de plantes paràsites com la cuscuta o bé a
<br />través d’insectes com ara els pugons o els cicadèl·lids, que piquen les plantes i
<br />xuclen la saba.
<br />- Malalties i plagues citades anteriorment, sobretot el cecidòmid (Thomasiniana
<br />lavandulae) i la podridura d’arrels (Armillaria mellea).
<br />
<br />
<br /><strong>COLLITA</strong>
<br /><strong>
<br /></strong>Les lavandes es cullen quan estan en floració, és a dir, a l’estiu. El moment òptim
<br />depèn de l’espècie:
<br />- Lavanda: es cull quan a la majoria de plantes, les espigues tenen la meitat de
<br />les flors obertes, és a dir, cap a finals de juliol o principis d’agost. Si es cull massa
<br />tard, es comencen a formar les llavors i el rendiment en essència disminueix.
<br />Normalment, es disposa d’uns 15 dies per fer la collita, ja que no es recomana
<br />collir quan les espigues tenen 2/3 de les flors passades.
<br />- Espígol: la floració és més tardana que en la lavanda, normalment es comença
<br />a collir cap a mitjans o finals d’agost. Cal seguir el mateix esquema de collita
<br />que en el cas de la lavanda.
<br />- Lavandin: per obtenir el màxim rendiment, tant en qualitat com en quantitat, es
<br />recomana començar a collir quan hi ha entre un 75 i un 80 % de les plantes
<br />florides. Aquest moment coincideix amb la floració de l’espígol (mitjans o final
<br />d’agost). Cal començar a collir quan les espigues tenen ½ de les flors obertes,
<br />com en la lavanda i l’espígol. No obstant, en el cas del lavandin la collita es pot
<br />allargar més que en la lavanda o l’espígol, ja que les flors no fan llavor i el
<br />rendiment en essència no es perd.
<br />En una explotació on es cultivin les tres espècies, en primer lloc es collirà la lavanda,
<br />després l’espígol i finalment el lavandin.
<br />El primer any de cultiu normalment no es fa cap collita, perquè la producció és molt
<br />baixa. A partir del segon o tercer any, segons les condicions, la producció és suficient
<br />per ser collida.
<br />La collita es pot fer de forma manual o amb maquinària especialitzada:
<br />- Collita manual: només es fa quan es vol obtenir una molt bona qualitat de
<br />planta, per exemple, en cas que es vulguin fer bouquets de lavanda. Per tallar
<br />es fa servir una falç i el rendiment mitjà de treball és de 300 Kg per dia.
<br />INICI
<br />Espigues amb 1/2
<br />de flors obertes
<br />FINAL
<br />Espigues amb 2/3
<br />de flors passades
<br />COLLITA: 15 dies
<br />- Collita mecànica: normalment es fa quan la producció es vol destil·lar o es vol
<br />obtenir flor seca. Es pot fer amb màquines automotrius o bé arrossegades pel
<br />tractor. Existeixen diversos tipus de màquines: n’hi ha que són barres dalladores
<br />que arrosseguen la planta cap a un remolc i n’hi ha d’altres que tallen i fan
<br />farcells. El rendiment de treball d’aquestes màquines sol ser de 2 hores/ha.
<br />En qualsevol cas, cal collir deixant uns 10 cm de planta. Cada any s’ha de tallar una
<br />mica més amunt, ja que si no els brots es tornen molt llenyosos i no rebroten bé.
<br /></strong>
<br /><strong>PROCESSAT</strong>
<br /><strong>
<br /></strong>1. Oli essencial
<br />El mètode tradicional es basa en la destil·lació per corrent de vapor durant uns 30 o 40
<br />minuts. Abans de destil·lar, la collita s’ha de deixar assecar al camp durant 1 o 2 dies
<br />per a que perdin humitat. Això és indispensable en la lavanda, ja que d’aquesta
<br />manera no es modifica la qualitat de l’oli essencial.
<br />Actualment existeix un altre mètode, anomenant en francès “vert broyé”, que
<br />consisteix en collir les espigues, triturar-les i destil·lar-les directament en carros autoclaus
<br />mòbils, sense assecar-les prèviament. Aquesta tècnica provoca una lleugera variació
<br />de la qualitat de l’oli essencial, a causa de la major quantitat d’aigua en les plantes.
<br />L’oli essencial pren una nota “verda”, fent que es consideri de menys qualitat que
<br />l’obtingut amb el mètode tradicional.
<br />2. Flor seca
<br />Les flors seques de lavanda, espígol o lavandin són en realitat els calzes de les flors. Les
<br />flors veritables es marceixen i cauen abans de collir o durant el procés de
<br />transformació.
<br />Per obtenir la flor seca es cullen les espigues i s’assequen tan aviat com sigui possible.
<br />L’assecat es pot fer de forma natural, si no s’ha de processar molta quantitat de planta
<br />o bé en un assecador forçat a una temperatura màxima de 35 ºC. Les espigues s’han
<br />de col·locar en vertical per evitar perdre els calzes (flors) i s’han d’assecar a l’ombra (o
<br />foscor) per no perdre color, que és un dels paràmetres bàsics que determinaran la
<br />qualitat del producte final.
<br />Un cop seques, es separen els calzes de les tiges, donant cops. Després d’això, els
<br />calzes es fan passar per una cribadora per netejar-los i triar-los.
<br /></strong>
<br /><strong>RENDIMENTS</strong>
<br /><strong></strong>
<br />1. Oli essencial
<br />Tant en la lavanda com en l’espígol el rendiment en essència disminueix un cop es
<br />comencen a formar les llavors, i és mínim quan aquestes estan madures. En condicions
<br />silvestres, el rendiment en oli essencial de la lavanda oscil·la entre el 0.3 i el 0.7 %.
<br />El rendiment en oli varia molt segons l’espècie i la varietat cultivada, les condicions de
<br />cultiu i l’edat de les plantes.
<br />Alguns valors mitjans que poden servir d’orientació són:
<br />RENDIMENT EN OLI ESSENCIAL (kg/ha)
<br />Mitjana Valor màxim FONT
<br />Lavanda 10-15 20-25 Meunier, 1992
<br />Espígol 25 40 Martin i Fernandez, 1977
<br />Lavandin Abrial 80-120 200 Meunier, 1992
<br />Lavandin Grosso 100 240 Meunier, 1992
<br />Lavandin Super 60-70 80-90
<br />Meunier, 1992
<br />Muñoz, 1987
<br />Els valors màxims de rendiment en oli essencial es donen durant el quart i cinquè any
<br />de cultiu.
<br />2. Flor seca
<br />Tal com es mostra a continuació, el rendiment d’espigues fresques varia molt en funció
<br />de l’any de cultiu:
<br />ANY DE PRODUCCIÓ RENDIMENT D’ESPIGUES EN FRESC
<br />(kg/ha)
<br />Primer 200-300
<br />Segon 1000-1500
<br />Tercer 2000
<br />Quart 3000-4000
<br />A partir del quart any és quan s’assoleix la plena producció, que es sol mantenir durant
<br />uns 2 anys més. A partir del sisè o setè anys, els rendiments comencen a disminuir
<br />gradualment. A partir del novè any normalment el cultiu ja no és rendible, ja que les
<br />produccions són fins i tot menors que durant el segon any.
<br />Els valors de la taula són vàlids tant per l’espígol com per la lavanda. En el cas de
<br />lavandin, els rendiments oscil·len entre els 2000 kg/ha pels primers anys de cultiu i els
<br />6000 kg/ha en plena producció.
<br />Els rendiments en flor, un cop assecada i triada, són de l’ordre de 500 kg/ha en plena
<br />producció.
<br />
<br /><strong>BIBLIOGRAFIA</strong>
<br /><strong>
<br /></strong>Fitxa elaborada per Roser Melero (Àrea de Productes Secundaris del Bosc, Centre
<br />Tecnològic Forestal de Catalunya) a partir de la següent documentació:
<br /> CRIEPPAM. 1995. La lavande. ONIPPAM i Conseil Régional Provence-Alpes-Côte
<br />d’Azur.
<br /> CRIEPPAM. 1998. La lavandin. ONIPPAM i Conseil Régional Provence-Alpes-Côte
<br />d’Azur.
<br /> DE BOLÒS, O. I VIGO, J. 1995. Flora dels Països Catalans. Volum III. Barcelona. Ed.
<br />Barcino.
<br /> DE LIÑÁN, C. 2001. Vademecum de productos fitosanitarios y nutricionales. Madrid.
<br />Ed. Agrotécnicas.
<br /> FERNÁNDEZ-POLA, J. 1996. Cultivo de plantas medicinales, aromáticas y
<br />condimenticias. Barcelona. Ed. Omega.
<br /> MARTÍN, E. I FERNÁNDEZ, S. 1977. Cultivo de lavandas. Granada. Estación experimental
<br />del Zaidín, CSIC. Caja General de Ahorros de Granada.
<br /> MEUNIER, C. 1992. Lavandes & lavandines. La Calade. Édisud.
<br /> MUÑOZ, F. 1987. Plantas medicinales y aromáticas. Estudio, cultivo y procesado.
<br />Madrid. 2ª reimpressió. Ed. Mundi-Prensa.
<br />Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-63095688197507970662008-07-30T15:13:00.002+02:002008-07-30T15:16:28.849+02:00Mes fotos, mes endavant...Hola, us he de demanar disculpes perque no puc penjar encara les fotos. Suposo que quan al setembre estigui mes tranquila i no em mogui tant amunt i avall ja les hi podreu trobar.<br />Perdo tambe per la manca d'accents, estic escrivint amb un teclat nordamerica...<br />Molts petons a tothom i espero que estigueu passant un estiu genial!<br />MartaMarta Ollichhttp://www.blogger.com/profile/14459174440017135282noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-48573611011494877722008-07-30T08:08:00.002+02:002008-07-30T08:11:25.164+02:00SalutacionsHola a tothom, la Victoria es un crac, heu vist quantes coses ens ha penjat? i a més ens facilita que ho puguem fer nosaltres.<br />Gràcies Victoria<br />AgnèsAgnèshttp://www.blogger.com/profile/01283780158174252796noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-10460328172742569092008-07-29T21:15:00.002+02:002008-07-29T21:21:26.624+02:00Receptes CarmeLicor de Lavanda<br /><br />Ingredientes: 50 tallos de lavanda, 2 lts aguardiente de manzana (o d’anis dolç o anís sec o vodka)1.250g azúcar, 5 chauchas de vainilla, 3 clavos de olor. Ata los tallos de lavanda e introdúcelos en un recipiente de vidrio, al que agregarás el aguardiente, las chauchas de vainilla abiertas, la pulpa que has extraído de éstas y los clavos de olor levemente machacados. Cierra el recipiente y déjalo macerar en un lugar luminoso durante 6 a 9 meses. Filtra el contenido posteriormente. Trata de disfrutarlo antes del año.<br /><br />Jarabe de Lavanda<br /><br />Para 250 mililitros de agua, se cuecen 125 gramos de flores de lavanda y 400 gramos de azúcar. Se disuelve bien el azúcar y a continuación se cuece 10 minutos y se cuela.Otra forma de hacerlo es la siguiente: hervir la mitad del agua y dejar las flores en infusión durante 2 horas. Con el resto del agua y el azúcar se hace un almíbar y se mezcla con el agua de la infusión colada. Este jarabe es susceptible de diversos usos en postres, helados, cremas, bizcochos, frutas, etcétera. Además puede servir para bañar pétalos o flores que se utilizan como elemento decorativo.Con los pétalos frescos se elaboran mermeladas, confituras y jaleas. También se pueden preparar escarchados. Así lo hacía la famosa confitería madrileña "La Violeta", que abrió en 1915 en la plaza de Canalejas y cuyo dulce más famoso eran las violetas naturales escarchadas, y su sucedáneo económico: los caramelos de violeta.<br /><br />Tarta de tatín de peras con crema al aroma de lavanda<br /><br />General 300 gramos de azúcar en polvo80 gr de masa de hojaldre (puede ser de la congelada) 5 cl de licor de pera50 gr de mantequilla3 manzanas granny-smith4 peras hermosasPara la crema 150 gr de azúcar4 yemas de huevo3 ramitas de lavanda1/2 litro de leche semidesnatada<br />Preparación:<br />Ponga la leche a calentar con las ramitas de lavanda durante unos 10 minutos aproximadamente y después cuélelo por el chino. Bata las 4 yemas con 150 gr de azúcar y añada la leche a la infusión de lavanda; cueza todo ello a fuego suave, removiendo con una cuchara de madera hasta que espese como unas natillas. Métalo en la nevera, cuando se haya enfriado. Una vez retirado el corazón y las pepitas, pele las peras y córtelas en cubos de unos 5 mm. En una sartén ponga 30 gr de azúcar y deje que se caramelice. Añada entonces las peras y deje que cueza todo junto durante 5 minutos. Incorpore 20 gr de mantequilla y el licor de pera y luego retírelo del fuego para ponerlo en un colador. Extienda la masa de hojaldre y dele forma redonda, obteniendo dos redondeles. Unte con mantequilla un molde, espolvoréelo con un poco de azúcar y rellene con las peras caramelizadas. Cubra con otro redondel de hojaldre, remétalo bien por los lados y póngalo en el horno a 180o C durante 15 minutos. Desmolde la tarta y sírvala con la crema a la lavanda.Consejo: Puede preparar, en vez de una tarta grande, cuatro individuales y servirlas directamenteen los platos poniendo alrededor la crema. Si no tiene licor de pera, puede sustituirlo por la misma cantidad de ron.Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-44906387819676302592008-07-29T21:06:00.004+02:002008-08-18T23:54:01.679+02:00Fotos AgnèsClicant al títol podreu accedir a les fotos.Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-18919419519586789342008-07-29T16:41:00.006+02:002008-08-19T00:24:30.315+02:00Apunts del cursL'Agnès ens envia els seus pensaments i notes del taller<br /><br /><br /><br />TALLER DE LAVANDA A LA PROVENÇA<br />LLOC: SAULT EN PROVENCE (França) juliol 2008<br />Inicialment aquest es el taller on ens vam apuntar, tot i que quan vam arribar allí, la Carme el va anomenar:<br /><br />Experimentació amb Lavanda (19-23 de juliol)<br /><br />Ha estat un curs en la linea de la Carme, on hem après moltes coses de la lavanda, diferents tipologies , el seu cultiu, utilitats... però el que es més important es que ens hem immers dins el mon de la lavanda, “in situ”, on hem gaudit d’aquesta planta a tots els nivells sensorials, en companyia de dos grans amfitrions: el Paul i en René que amb la seva família que ens han acollit i facilitat tot el que ha estat al seu abast perquè la nostra estada fos immillorable.<br /><br /><br />Novament gràcies .<br /><br />Desprès de les presentacions i un merescut descans desprès d’un llarg viatge s’inicia el curs explicant-nos l’horari aproxima’t ( mai més ben dit ) que seguiríem.<br /><br />Per fer-nos tot seguit una introducció al mon de la lavanda que tan a gust veiem i oloràvem.<br /><br />Recol·lecció<br /><br />Ens explica que la recol·lecció d’aquesta no es fa tota al mateix moment, sinó que això depèn de la utilitat que se li vulgui donar. Si es per fer “bouquets” s’ha de collir abans de que s’obrin les flors , quan comença a agafar el color blau i fer-la assecar de manera ràpida. Això s’aconsegueix amb sol i aire, per tant se’n fa rams i es pengen cap per avall en un lloc sec i airejat<br />Si el que es vol es fer saquets o coixins aromàtics cal collir-la quan esta ben madura i fer-la assecar.<br /><br />Si es per infusions cal que estigui florida però no massa madura i que el sol no li toqui directament.<br /><br />Cal tenir en compte que no es recol·lecta mai desprès de ploure sinó quan esta seca, mirant de fer-ho cap al migdia.<br /><br />Tipus de lavanda<br /><br />De lavandes en hi ha moltes varietats de manera que d’autòctones en hi ha unes 30 varietats i si hi afegim els híbrids amb els que s’està experimentant encara en tindríem més.<br /><br />No obstant en el mediterrani s’acostuma a parlar de tres varietats que son les més extenses. Concretament a Catalunya en tenim quatre varietats:<br /><br />Lavandula estoica anomenada també cap d’ase, o tomani. Es una lavanda més baixa que les altres, de tija curta i amb l’aroma no massa forta.<br /><br />Lavandula latifolia que la coneguem com a espígol o Bargallo. És la més abundant. També se li diu espígol mascle. Aquesta varietat no la tenen a França. És la que utilitzem per destil·lar i treure-li l’oli essencial. Té ramificacions a les tijes.<br /><br />Lavandula angustifolia o espigol femella, dita també : espigulina o lavanda fina. Es troba als pre-pirineus i Pirineus ja que només es troba per sobre de 1000 metres, aquesta mai es ramificada i es més blava que les altres.<br /><br />La lavanda angustifolia i la latifolia quan s’hibriden donen lloc al LAVANDIN.<br /><br />Lavandula pedunculata que hi ha gent que diuen que es una subspècie de les estoiques<br /><br />També tenim pròximes les següents :<br /><br />Lavandula dentata que només es troba a les balears i valencià se l’anomena també Garlanda i creix de manera molt ràpida. És típica del Marroc.<br /><br />Lavandula lanata aquesta es troba al sur d’Espanya i Portugal<br /><br /><br /><br />Ara si ens centrem en la provença es cultiva majoritàriament la lavanda angustifolia o oficinalis i el lavandin, tot i que hi ha moltes varietats.<br /><br />Lavanda angustifolia se la coneix també com spica, vera, popularment se la coneix com a lavanda, lavanda fina, o lavanda de population.<br /><br /><br />Altres varietats<br /><br />Lavanda d’Haute Provença que surt silvestre i es cultiva, plantant-se la seva llavor. És una lavanda que s’utilitza per l’alta perfumeria i en hi ha una petita producció. És un tipus de lavanda que produeix poc oli essencial, se’n extreu de 10 a 15 litres per hectàrea, i per aquest motiu es cultiva poc.<br />Aquesta lavanda l’han modificat per treure’n més rendiment i ha donat lloc a diferents varietats :<br />La lavanda Maillette que es la més cultivada, i es reprodueix per esqueix no per llavor.<br /><br />La lavanda Matheronne que dona una producció de 30 o 40 litres per hectàrea.<br /><br />S’han fet també altres clonacions per la decoració, donant unes lavandes més blaves<br /><br />“Hideot” que prové de la lavanda angustifolia.<br /><br />El lavandin que es el que s’utilitza més i prové de dos tipus de lavandes. Actualment també s’utilitza per perfums.<br /><br />La super que té una color blau grisos i se’n obté uns 60 o 70 Kg. Per hectàrea <br /><br />La grosso que es més productiva se’n obté uns 100 o 110 Kg per hectàrea i per tant es més barata i va a la indústria de detergents.<br /><br />L’abrialis que dona entre 120 i 200 Kg. per hectàrea i va a parar per detergents i massatges corporals.<br /><br />Usos de les lavandes<br /><br />Bàsicament s’utilitzen per :<br /><br />- Per destil·lar i extreure l’oli essencial<br />- Per fer rams de flor seca “bouquets”<br />- Per herboristeria i farmàcia<br /><br />Infusions la seva propietat medicinal es la neteja. La lavanda sempre s’ha considerat una planta que neteja. Per tant es pot utilitzar a nivell extern per desinfectar ferides, eccemas ... A nivell intern s’utilitza com a sedant, relaxant es a dir neteja les cabòries. També s’utilitza per fer baixar la pressió.<br /><br />Esprits s’obtenen barrejant en un pot aproximadament les ¾ parts de flor i tija i ¼ d’alcohol. Deixant-ho 9 dies en maceració , passat aquest temps es pot colar o deixar-ho més temps i utilitzar-ho . Aquests s’utilitzen pels dolors. És un antiinflamatori. Quan es té un gra gros si t’hi fas una frega s’asseca ràpidament, per tant resseca i desinfecta.<br /><br />Si ho volem fer servir d’ambientador per la casa cal barrejar-lo amb una mica d’aigua. Més o menys al 50 %.<br /><br />Olis podem fer l’oli d’espígol posant a macerar les flors i tiges en oli d’oliva o d’ametlles o de coco ( que no taquen tant). I deixar-ho a sol i serena 40 dies i colar-lo i filtrar-lo. Cal que l’oli cobreixi tota la planta perquè no es floreixi, cal apressar la planta perquè no suri. També ho podem fer amb oli essencial. Aquests oli va molt bé per estovar o desfer la mucositat fent unes fregues al pit. S’utilitza força en nens petits. També es pot utilitzar per esginços i dolors. Si es guarda en un lloc sec pot durar dos anys. Millor si son ampolles fosques.<br /><br />Ensencer o difusor electric Per extreure les seves propietats podem posar-ne unes gotes d’oli essencial en un ensencer o difusor electric i tota l’habitació quedarà impregnada i farà el seu efecte.<br /><br />Coixins aromàtics les seves flors seques les podem posar en un coixí i s’hi ho escalfem al radiador o microones i ens ho posem sobre el pit o zona afectada<br />ens farà el seu efecte. Per fer aquest coixins es bo barrejar-ho amb lli perquè desprès s’adapten millor.<br /><br />Farcells Amb la flor podem fer farcellets amb els podem utilitzar en el bany per fer-nos fregues a tot el cos.<br /><br />Pinyes pels armaris. Per aromatitzar els armaris podem fer unes pinyes amb la lavanda. Agafant unes 35 tiges amb flor tendres , dobleguem les tiges en sentit a les flors i fem un trenat amb una cinta de raso o altre material. Quedant tota la flor dintre i es pot penjar.<br /><br />Crema hidratant per peus, cos, cara es pot fer amb mantega de Karité (mantega vegetal) que es fa desfer al bany Maria i s’hi barreja oli d’ametlles i la cera . Aproximadament ¼ de crema de karité, ½ litre d’oli d’ametlles i un grapat de cera d’abelles pura per espessir. Aquí hi posarem 25 0 30 gotes d’oli essencial de lavandes. Es posa al pot i es deixa refredar i ja esta.<br /><br />Crema hidratant, unguent o pomada també es pot fer amb flor fresca. La base segueix sent la crema de karité, que es fa desfer al bany Maria. Quan ja esta desfeta s’hi afegeix l’oli i les herbes i es deixa mitja hora al foc sense parar de remenar. Es treu del foc i es deixa refredar i es posa a la nevera ( 5 o 10 hores)<br />Es torna a posar al bany Maria mitja hora més i si es vol en aquest moment es pot afegir més planta. Per tant ho hem de fer al menys dos cops perquè surtin els olis essencials de les plantes. Llavors es cola i ja esta.<br />A les indústries fan anar la glicerina o la vaselina que son derivats del petroli enlloc de la mantega vegetal.<br /><br />Crema pels llavis.<br /><br />30 gr de mantega de karité<br />2 culleradetes (café) de mel<br /><br />Es fa fondre la mantega de Karité al bany Maria i quan ja es fossa s’hi posa la mel i es remena i es deixa coure una mitja hora remenant. Es retira del foc es posa al pot i es deixa refredar. Cal vigilar no tirar la mel massa tard perquè sinó no es barreja.<br />Oli de massatges aquest oli es fa amb oli essencial. Va bé pels mals de cap, per situacions nervioses, per poder dormir millor...<br />Es fa amb oli d’ametlles perquè no taca tant i diferents olis essencials. Recordeu totes aquelles ampolles petites i la sèrie d’olis essencials que portava la Carme: bergamota, lavandes diverses, llimona, ylang-ylang, fonoll....<br /><br />Vinga ja ho podeu utilitzar gairebé tot i les que sigueu més atrevides a veure com us va amb els licors.Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-40991346678120055682008-07-28T16:58:00.005+02:002008-08-19T00:04:06.489+02:00Les meves fotosPodeu trobar totes les meves fotos als enllaços que us envio<br /><br /><a href="http://www.facebook.com/">http://www.facebook.com</a><br /><a href="http://picasaweb.google.es/brugent">http://picasaweb.google.es/brugent</a>Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-75113298843757617692008-07-28T14:30:00.004+02:002008-07-29T16:25:01.034+02:00Com anem?<p> </p><p>Recolliré tota la informació que rebi en aquest blog, d' aquesta manera qui ho vulgui consultar ho tindrà tot en un mateix lloc.</p><p>Saluuuuuuuuut</p><p>Victòria</p>Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7503330305975160162.post-76393994015720341652008-07-26T02:37:00.002+02:002008-07-28T14:57:43.830+02:00Hola a tothom!!!<div align="center"><span style="color:#000000;">Espero que hagueu tingut una bona tornada.<br />Us envio l'adreça del blog pq pugueu anar <span style="font-family:georgia;">penjant</span> les fotos i els comentaris que us vinguin de gust.<br /></span></div><div align="center"><span style="color:#000000;">Super bon estiu!</span></div><div align="center"><br /><span style="color:#000000;">Victòria</span></div>Victòriahttp://www.blogger.com/profile/16339898821949230852noreply@blogger.com1