Licor de Lavanda
Ingredientes: 50 tallos de lavanda, 2 lts aguardiente de manzana (o d’anis dolç o anís sec o vodka)1.250g azúcar, 5 chauchas de vainilla, 3 clavos de olor. Ata los tallos de lavanda e introdúcelos en un recipiente de vidrio, al que agregarás el aguardiente, las chauchas de vainilla abiertas, la pulpa que has extraído de éstas y los clavos de olor levemente machacados. Cierra el recipiente y déjalo macerar en un lugar luminoso durante 6 a 9 meses. Filtra el contenido posteriormente. Trata de disfrutarlo antes del año.
Jarabe de Lavanda
Para 250 mililitros de agua, se cuecen 125 gramos de flores de lavanda y 400 gramos de azúcar. Se disuelve bien el azúcar y a continuación se cuece 10 minutos y se cuela.Otra forma de hacerlo es la siguiente: hervir la mitad del agua y dejar las flores en infusión durante 2 horas. Con el resto del agua y el azúcar se hace un almíbar y se mezcla con el agua de la infusión colada. Este jarabe es susceptible de diversos usos en postres, helados, cremas, bizcochos, frutas, etcétera. Además puede servir para bañar pétalos o flores que se utilizan como elemento decorativo.Con los pétalos frescos se elaboran mermeladas, confituras y jaleas. También se pueden preparar escarchados. Así lo hacía la famosa confitería madrileña "La Violeta", que abrió en 1915 en la plaza de Canalejas y cuyo dulce más famoso eran las violetas naturales escarchadas, y su sucedáneo económico: los caramelos de violeta.
Tarta de tatín de peras con crema al aroma de lavanda
General 300 gramos de azúcar en polvo80 gr de masa de hojaldre (puede ser de la congelada) 5 cl de licor de pera50 gr de mantequilla3 manzanas granny-smith4 peras hermosasPara la crema 150 gr de azúcar4 yemas de huevo3 ramitas de lavanda1/2 litro de leche semidesnatada
Preparación:
Ponga la leche a calentar con las ramitas de lavanda durante unos 10 minutos aproximadamente y después cuélelo por el chino. Bata las 4 yemas con 150 gr de azúcar y añada la leche a la infusión de lavanda; cueza todo ello a fuego suave, removiendo con una cuchara de madera hasta que espese como unas natillas. Métalo en la nevera, cuando se haya enfriado. Una vez retirado el corazón y las pepitas, pele las peras y córtelas en cubos de unos 5 mm. En una sartén ponga 30 gr de azúcar y deje que se caramelice. Añada entonces las peras y deje que cueza todo junto durante 5 minutos. Incorpore 20 gr de mantequilla y el licor de pera y luego retírelo del fuego para ponerlo en un colador. Extienda la masa de hojaldre y dele forma redonda, obteniendo dos redondeles. Unte con mantequilla un molde, espolvoréelo con un poco de azúcar y rellene con las peras caramelizadas. Cubra con otro redondel de hojaldre, remétalo bien por los lados y póngalo en el horno a 180o C durante 15 minutos. Desmolde la tarta y sírvala con la crema a la lavanda.Consejo: Puede preparar, en vez de una tarta grande, cuatro individuales y servirlas directamenteen los platos poniendo alrededor la crema. Si no tiene licor de pera, puede sustituirlo por la misma cantidad de ron.
29/7/08
Apunts del curs
L'Agnès ens envia els seus pensaments i notes del taller
TALLER DE LAVANDA A LA PROVENÇA
LLOC: SAULT EN PROVENCE (França) juliol 2008
Inicialment aquest es el taller on ens vam apuntar, tot i que quan vam arribar allí, la Carme el va anomenar:
Experimentació amb Lavanda (19-23 de juliol)
Ha estat un curs en la linea de la Carme, on hem après moltes coses de la lavanda, diferents tipologies , el seu cultiu, utilitats... però el que es més important es que ens hem immers dins el mon de la lavanda, “in situ”, on hem gaudit d’aquesta planta a tots els nivells sensorials, en companyia de dos grans amfitrions: el Paul i en René que amb la seva família que ens han acollit i facilitat tot el que ha estat al seu abast perquè la nostra estada fos immillorable.
Novament gràcies .
Desprès de les presentacions i un merescut descans desprès d’un llarg viatge s’inicia el curs explicant-nos l’horari aproxima’t ( mai més ben dit ) que seguiríem.
Per fer-nos tot seguit una introducció al mon de la lavanda que tan a gust veiem i oloràvem.
Recol·lecció
Ens explica que la recol·lecció d’aquesta no es fa tota al mateix moment, sinó que això depèn de la utilitat que se li vulgui donar. Si es per fer “bouquets” s’ha de collir abans de que s’obrin les flors , quan comença a agafar el color blau i fer-la assecar de manera ràpida. Això s’aconsegueix amb sol i aire, per tant se’n fa rams i es pengen cap per avall en un lloc sec i airejat
Si el que es vol es fer saquets o coixins aromàtics cal collir-la quan esta ben madura i fer-la assecar.
Si es per infusions cal que estigui florida però no massa madura i que el sol no li toqui directament.
Cal tenir en compte que no es recol·lecta mai desprès de ploure sinó quan esta seca, mirant de fer-ho cap al migdia.
Tipus de lavanda
De lavandes en hi ha moltes varietats de manera que d’autòctones en hi ha unes 30 varietats i si hi afegim els híbrids amb els que s’està experimentant encara en tindríem més.
No obstant en el mediterrani s’acostuma a parlar de tres varietats que son les més extenses. Concretament a Catalunya en tenim quatre varietats:
Lavandula estoica anomenada també cap d’ase, o tomani. Es una lavanda més baixa que les altres, de tija curta i amb l’aroma no massa forta.
Lavandula latifolia que la coneguem com a espígol o Bargallo. És la més abundant. També se li diu espígol mascle. Aquesta varietat no la tenen a França. És la que utilitzem per destil·lar i treure-li l’oli essencial. Té ramificacions a les tijes.
Lavandula angustifolia o espigol femella, dita també : espigulina o lavanda fina. Es troba als pre-pirineus i Pirineus ja que només es troba per sobre de 1000 metres, aquesta mai es ramificada i es més blava que les altres.
La lavanda angustifolia i la latifolia quan s’hibriden donen lloc al LAVANDIN.
Lavandula pedunculata que hi ha gent que diuen que es una subspècie de les estoiques
També tenim pròximes les següents :
Lavandula dentata que només es troba a les balears i valencià se l’anomena també Garlanda i creix de manera molt ràpida. És típica del Marroc.
Lavandula lanata aquesta es troba al sur d’Espanya i Portugal
Ara si ens centrem en la provença es cultiva majoritàriament la lavanda angustifolia o oficinalis i el lavandin, tot i que hi ha moltes varietats.
Lavanda angustifolia se la coneix també com spica, vera, popularment se la coneix com a lavanda, lavanda fina, o lavanda de population.
Altres varietats
Lavanda d’Haute Provença que surt silvestre i es cultiva, plantant-se la seva llavor. És una lavanda que s’utilitza per l’alta perfumeria i en hi ha una petita producció. És un tipus de lavanda que produeix poc oli essencial, se’n extreu de 10 a 15 litres per hectàrea, i per aquest motiu es cultiva poc.
Aquesta lavanda l’han modificat per treure’n més rendiment i ha donat lloc a diferents varietats :
La lavanda Maillette que es la més cultivada, i es reprodueix per esqueix no per llavor.
La lavanda Matheronne que dona una producció de 30 o 40 litres per hectàrea.
S’han fet també altres clonacions per la decoració, donant unes lavandes més blaves
“Hideot” que prové de la lavanda angustifolia.
El lavandin que es el que s’utilitza més i prové de dos tipus de lavandes. Actualment també s’utilitza per perfums.
La super que té una color blau grisos i se’n obté uns 60 o 70 Kg. Per hectàrea
La grosso que es més productiva se’n obté uns 100 o 110 Kg per hectàrea i per tant es més barata i va a la indústria de detergents.
L’abrialis que dona entre 120 i 200 Kg. per hectàrea i va a parar per detergents i massatges corporals.
Usos de les lavandes
Bàsicament s’utilitzen per :
- Per destil·lar i extreure l’oli essencial
- Per fer rams de flor seca “bouquets”
- Per herboristeria i farmàcia
Infusions la seva propietat medicinal es la neteja. La lavanda sempre s’ha considerat una planta que neteja. Per tant es pot utilitzar a nivell extern per desinfectar ferides, eccemas ... A nivell intern s’utilitza com a sedant, relaxant es a dir neteja les cabòries. També s’utilitza per fer baixar la pressió.
Esprits s’obtenen barrejant en un pot aproximadament les ¾ parts de flor i tija i ¼ d’alcohol. Deixant-ho 9 dies en maceració , passat aquest temps es pot colar o deixar-ho més temps i utilitzar-ho . Aquests s’utilitzen pels dolors. És un antiinflamatori. Quan es té un gra gros si t’hi fas una frega s’asseca ràpidament, per tant resseca i desinfecta.
Si ho volem fer servir d’ambientador per la casa cal barrejar-lo amb una mica d’aigua. Més o menys al 50 %.
Olis podem fer l’oli d’espígol posant a macerar les flors i tiges en oli d’oliva o d’ametlles o de coco ( que no taquen tant). I deixar-ho a sol i serena 40 dies i colar-lo i filtrar-lo. Cal que l’oli cobreixi tota la planta perquè no es floreixi, cal apressar la planta perquè no suri. També ho podem fer amb oli essencial. Aquests oli va molt bé per estovar o desfer la mucositat fent unes fregues al pit. S’utilitza força en nens petits. També es pot utilitzar per esginços i dolors. Si es guarda en un lloc sec pot durar dos anys. Millor si son ampolles fosques.
Ensencer o difusor electric Per extreure les seves propietats podem posar-ne unes gotes d’oli essencial en un ensencer o difusor electric i tota l’habitació quedarà impregnada i farà el seu efecte.
Coixins aromàtics les seves flors seques les podem posar en un coixí i s’hi ho escalfem al radiador o microones i ens ho posem sobre el pit o zona afectada
ens farà el seu efecte. Per fer aquest coixins es bo barrejar-ho amb lli perquè desprès s’adapten millor.
Farcells Amb la flor podem fer farcellets amb els podem utilitzar en el bany per fer-nos fregues a tot el cos.
Pinyes pels armaris. Per aromatitzar els armaris podem fer unes pinyes amb la lavanda. Agafant unes 35 tiges amb flor tendres , dobleguem les tiges en sentit a les flors i fem un trenat amb una cinta de raso o altre material. Quedant tota la flor dintre i es pot penjar.
Crema hidratant per peus, cos, cara es pot fer amb mantega de Karité (mantega vegetal) que es fa desfer al bany Maria i s’hi barreja oli d’ametlles i la cera . Aproximadament ¼ de crema de karité, ½ litre d’oli d’ametlles i un grapat de cera d’abelles pura per espessir. Aquí hi posarem 25 0 30 gotes d’oli essencial de lavandes. Es posa al pot i es deixa refredar i ja esta.
Crema hidratant, unguent o pomada també es pot fer amb flor fresca. La base segueix sent la crema de karité, que es fa desfer al bany Maria. Quan ja esta desfeta s’hi afegeix l’oli i les herbes i es deixa mitja hora al foc sense parar de remenar. Es treu del foc i es deixa refredar i es posa a la nevera ( 5 o 10 hores)
Es torna a posar al bany Maria mitja hora més i si es vol en aquest moment es pot afegir més planta. Per tant ho hem de fer al menys dos cops perquè surtin els olis essencials de les plantes. Llavors es cola i ja esta.
A les indústries fan anar la glicerina o la vaselina que son derivats del petroli enlloc de la mantega vegetal.
Crema pels llavis.
30 gr de mantega de karité
2 culleradetes (café) de mel
Es fa fondre la mantega de Karité al bany Maria i quan ja es fossa s’hi posa la mel i es remena i es deixa coure una mitja hora remenant. Es retira del foc es posa al pot i es deixa refredar. Cal vigilar no tirar la mel massa tard perquè sinó no es barreja.
Oli de massatges aquest oli es fa amb oli essencial. Va bé pels mals de cap, per situacions nervioses, per poder dormir millor...
Es fa amb oli d’ametlles perquè no taca tant i diferents olis essencials. Recordeu totes aquelles ampolles petites i la sèrie d’olis essencials que portava la Carme: bergamota, lavandes diverses, llimona, ylang-ylang, fonoll....
Vinga ja ho podeu utilitzar gairebé tot i les que sigueu més atrevides a veure com us va amb els licors.
TALLER DE LAVANDA A LA PROVENÇA
LLOC: SAULT EN PROVENCE (França) juliol 2008
Inicialment aquest es el taller on ens vam apuntar, tot i que quan vam arribar allí, la Carme el va anomenar:
Experimentació amb Lavanda (19-23 de juliol)
Ha estat un curs en la linea de la Carme, on hem après moltes coses de la lavanda, diferents tipologies , el seu cultiu, utilitats... però el que es més important es que ens hem immers dins el mon de la lavanda, “in situ”, on hem gaudit d’aquesta planta a tots els nivells sensorials, en companyia de dos grans amfitrions: el Paul i en René que amb la seva família que ens han acollit i facilitat tot el que ha estat al seu abast perquè la nostra estada fos immillorable.
Novament gràcies .
Desprès de les presentacions i un merescut descans desprès d’un llarg viatge s’inicia el curs explicant-nos l’horari aproxima’t ( mai més ben dit ) que seguiríem.
Per fer-nos tot seguit una introducció al mon de la lavanda que tan a gust veiem i oloràvem.
Recol·lecció
Ens explica que la recol·lecció d’aquesta no es fa tota al mateix moment, sinó que això depèn de la utilitat que se li vulgui donar. Si es per fer “bouquets” s’ha de collir abans de que s’obrin les flors , quan comença a agafar el color blau i fer-la assecar de manera ràpida. Això s’aconsegueix amb sol i aire, per tant se’n fa rams i es pengen cap per avall en un lloc sec i airejat
Si el que es vol es fer saquets o coixins aromàtics cal collir-la quan esta ben madura i fer-la assecar.
Si es per infusions cal que estigui florida però no massa madura i que el sol no li toqui directament.
Cal tenir en compte que no es recol·lecta mai desprès de ploure sinó quan esta seca, mirant de fer-ho cap al migdia.
Tipus de lavanda
De lavandes en hi ha moltes varietats de manera que d’autòctones en hi ha unes 30 varietats i si hi afegim els híbrids amb els que s’està experimentant encara en tindríem més.
No obstant en el mediterrani s’acostuma a parlar de tres varietats que son les més extenses. Concretament a Catalunya en tenim quatre varietats:
Lavandula estoica anomenada també cap d’ase, o tomani. Es una lavanda més baixa que les altres, de tija curta i amb l’aroma no massa forta.
Lavandula latifolia que la coneguem com a espígol o Bargallo. És la més abundant. També se li diu espígol mascle. Aquesta varietat no la tenen a França. És la que utilitzem per destil·lar i treure-li l’oli essencial. Té ramificacions a les tijes.
Lavandula angustifolia o espigol femella, dita també : espigulina o lavanda fina. Es troba als pre-pirineus i Pirineus ja que només es troba per sobre de 1000 metres, aquesta mai es ramificada i es més blava que les altres.
La lavanda angustifolia i la latifolia quan s’hibriden donen lloc al LAVANDIN.
Lavandula pedunculata que hi ha gent que diuen que es una subspècie de les estoiques
També tenim pròximes les següents :
Lavandula dentata que només es troba a les balears i valencià se l’anomena també Garlanda i creix de manera molt ràpida. És típica del Marroc.
Lavandula lanata aquesta es troba al sur d’Espanya i Portugal
Ara si ens centrem en la provença es cultiva majoritàriament la lavanda angustifolia o oficinalis i el lavandin, tot i que hi ha moltes varietats.
Lavanda angustifolia se la coneix també com spica, vera, popularment se la coneix com a lavanda, lavanda fina, o lavanda de population.
Altres varietats
Lavanda d’Haute Provença que surt silvestre i es cultiva, plantant-se la seva llavor. És una lavanda que s’utilitza per l’alta perfumeria i en hi ha una petita producció. És un tipus de lavanda que produeix poc oli essencial, se’n extreu de 10 a 15 litres per hectàrea, i per aquest motiu es cultiva poc.
Aquesta lavanda l’han modificat per treure’n més rendiment i ha donat lloc a diferents varietats :
La lavanda Maillette que es la més cultivada, i es reprodueix per esqueix no per llavor.
La lavanda Matheronne que dona una producció de 30 o 40 litres per hectàrea.
S’han fet també altres clonacions per la decoració, donant unes lavandes més blaves
“Hideot” que prové de la lavanda angustifolia.
El lavandin que es el que s’utilitza més i prové de dos tipus de lavandes. Actualment també s’utilitza per perfums.
La super que té una color blau grisos i se’n obté uns 60 o 70 Kg. Per hectàrea
La grosso que es més productiva se’n obté uns 100 o 110 Kg per hectàrea i per tant es més barata i va a la indústria de detergents.
L’abrialis que dona entre 120 i 200 Kg. per hectàrea i va a parar per detergents i massatges corporals.
Usos de les lavandes
Bàsicament s’utilitzen per :
- Per destil·lar i extreure l’oli essencial
- Per fer rams de flor seca “bouquets”
- Per herboristeria i farmàcia
Infusions la seva propietat medicinal es la neteja. La lavanda sempre s’ha considerat una planta que neteja. Per tant es pot utilitzar a nivell extern per desinfectar ferides, eccemas ... A nivell intern s’utilitza com a sedant, relaxant es a dir neteja les cabòries. També s’utilitza per fer baixar la pressió.
Esprits s’obtenen barrejant en un pot aproximadament les ¾ parts de flor i tija i ¼ d’alcohol. Deixant-ho 9 dies en maceració , passat aquest temps es pot colar o deixar-ho més temps i utilitzar-ho . Aquests s’utilitzen pels dolors. És un antiinflamatori. Quan es té un gra gros si t’hi fas una frega s’asseca ràpidament, per tant resseca i desinfecta.
Si ho volem fer servir d’ambientador per la casa cal barrejar-lo amb una mica d’aigua. Més o menys al 50 %.
Olis podem fer l’oli d’espígol posant a macerar les flors i tiges en oli d’oliva o d’ametlles o de coco ( que no taquen tant). I deixar-ho a sol i serena 40 dies i colar-lo i filtrar-lo. Cal que l’oli cobreixi tota la planta perquè no es floreixi, cal apressar la planta perquè no suri. També ho podem fer amb oli essencial. Aquests oli va molt bé per estovar o desfer la mucositat fent unes fregues al pit. S’utilitza força en nens petits. També es pot utilitzar per esginços i dolors. Si es guarda en un lloc sec pot durar dos anys. Millor si son ampolles fosques.
Ensencer o difusor electric Per extreure les seves propietats podem posar-ne unes gotes d’oli essencial en un ensencer o difusor electric i tota l’habitació quedarà impregnada i farà el seu efecte.
Coixins aromàtics les seves flors seques les podem posar en un coixí i s’hi ho escalfem al radiador o microones i ens ho posem sobre el pit o zona afectada
ens farà el seu efecte. Per fer aquest coixins es bo barrejar-ho amb lli perquè desprès s’adapten millor.
Farcells Amb la flor podem fer farcellets amb els podem utilitzar en el bany per fer-nos fregues a tot el cos.
Pinyes pels armaris. Per aromatitzar els armaris podem fer unes pinyes amb la lavanda. Agafant unes 35 tiges amb flor tendres , dobleguem les tiges en sentit a les flors i fem un trenat amb una cinta de raso o altre material. Quedant tota la flor dintre i es pot penjar.
Crema hidratant per peus, cos, cara es pot fer amb mantega de Karité (mantega vegetal) que es fa desfer al bany Maria i s’hi barreja oli d’ametlles i la cera . Aproximadament ¼ de crema de karité, ½ litre d’oli d’ametlles i un grapat de cera d’abelles pura per espessir. Aquí hi posarem 25 0 30 gotes d’oli essencial de lavandes. Es posa al pot i es deixa refredar i ja esta.
Crema hidratant, unguent o pomada també es pot fer amb flor fresca. La base segueix sent la crema de karité, que es fa desfer al bany Maria. Quan ja esta desfeta s’hi afegeix l’oli i les herbes i es deixa mitja hora al foc sense parar de remenar. Es treu del foc i es deixa refredar i es posa a la nevera ( 5 o 10 hores)
Es torna a posar al bany Maria mitja hora més i si es vol en aquest moment es pot afegir més planta. Per tant ho hem de fer al menys dos cops perquè surtin els olis essencials de les plantes. Llavors es cola i ja esta.
A les indústries fan anar la glicerina o la vaselina que son derivats del petroli enlloc de la mantega vegetal.
Crema pels llavis.
30 gr de mantega de karité
2 culleradetes (café) de mel
Es fa fondre la mantega de Karité al bany Maria i quan ja es fossa s’hi posa la mel i es remena i es deixa coure una mitja hora remenant. Es retira del foc es posa al pot i es deixa refredar. Cal vigilar no tirar la mel massa tard perquè sinó no es barreja.
Oli de massatges aquest oli es fa amb oli essencial. Va bé pels mals de cap, per situacions nervioses, per poder dormir millor...
Es fa amb oli d’ametlles perquè no taca tant i diferents olis essencials. Recordeu totes aquelles ampolles petites i la sèrie d’olis essencials que portava la Carme: bergamota, lavandes diverses, llimona, ylang-ylang, fonoll....
Vinga ja ho podeu utilitzar gairebé tot i les que sigueu més atrevides a veure com us va amb els licors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)